La creu nòrdica
Set banderes tenen una creu que arriba a les vores, amb el braç vertical més a prop del pal. És una llarga tradició compartida.
Els cinc països nòrdics independents són Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. Les seves banderes tenen una creu desplaçada cap al pal. Descobreix també les banderes d’Åland, les illes Fèroe i Groenlàndia.
8 / 8
Set banderes tenen una creu que arriba a les vores, amb el braç vertical més a prop del pal. És una llarga tradició compartida.
La bandera vermella i blanca de Dinamarca té una llarga història. La narració que va caure del cel el 1219 és una llegenda, no un origen provat.
La mateixa creu desplaçada és blava sobre blanc a Finlàndia i groga sobre blau a Suècia.
Aquests territoris autònoms de Finlàndia i del Regne de Dinamarca tenen les seves pròpies banderes de creu nòrdica.
L’Erfalasorput de Groenlàndia, «la nostra bandera», es va adoptar el 21 de juny de 1985. El cercle representa el sol que es pon a l’horitzó i el retorn de la llum i la calor a mig estiu. No hi ha cap creu nòrdica.
El Dannebrog danès és un model antic de la creu nòrdica. Avui la creu desplaçada uneix set banderes, malgrat els colors i les històries diferents.
Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. Åland, les Fèroe i Groenlàndia també participen en la cooperació nòrdica com a territoris autònoms.
La creu desplaçada és un model històric compartit; el Dannebrog danès n’és l’exemple antic més conegut.
El Dannebrog de Dinamarca és una de les banderes nacionals més antigues encara en ús. La història del 1219 és llegendària.
Participa en la cooperació nòrdica com a territori autònom del Regne de Dinamarca, no com a estat independent.
La regió nòrdica inclou cinc estats i tres territoris autònoms. Escandinàvia sol designar Dinamarca, Noruega i Suècia.
No. És la bandera del poble indígena sami i té un cercle. Aquí no es compta com a estat ni com a territori autònom.